28 de març, 2006

Cuina per inútils (4) per Joan Santaló

Què és allò que fem els complets inútils una nit de dissabte en la que, després de passar-te cada cap de setmana borratxo penses "i si avui em quedo a casa"? Pillar una peli al videoclub, clar. I evidentment, sempre que això passa, veure títols ja mítics com "Colega, ¿dónde está mi coche" o la ja famosa "Zombies party", ens dona gana. Per solucionar això sempre podem demanar unes pizzes (que la noia que agafa el telèfon ja ens coneix de tant que truquem) o bé podem fer un plat molt més adient per les nits de pelis chungues:

CRISPETES

Estem davant d'un plat molt infravalorat: Si el cuiner de moda, Ferran Adrià, hagués descobert que quan poses blat de moro cru a la paella, comença a esclatar i té un gust completament diferent i melós amb un xic* de sal, segur que no parlaríem de crispetes, si no de "Explosió de deconstrucció de blat de moro amb gelatina d'oli d'oliba".
Des d'aquí, des d'aquest humil espai - diguem-li penós - volem reivindicar aquest magnífic plat de fàcil preparació.

Ingredients:
Una bossa de crispetes per microones: Són unes bosses molt semblants a les compreses, amb tot de colors, però que es venen a llocs molt diferents. Les podeu trobar al supermercat, a la secció de... a quina secció van les crispetes? A fruits secs? A estris de neteja de la llar? No us ho sabria dir, si algú ho sap que ho posi en un comentari si us plau, que així ens anem a dormir sabent alguna cosa més... i també les podeu trobar, com no, al videoclub. Si es que nos lo ponen fácil, coño!
Sal: És un ingredient totalment prescindible. Si no en teniu no cal que utilitzeu cap substitutiu**.
Microones: Ens estem referint a un aparell reproductor*** de microones, que són com unes coses super contaminants i cancerígenes que bombardejen l'aliment que ens anem a menjar. Bé a ser com fregar una pila ja gastada per damunt d'una torrada de pà amb philadelphia i menjar-t'ho, però calent.

Vinga, doncs, agafeu llapis i paper**** que comencem:

Primer de tot, cal que tinguem un microones. Si no en tenim cap, cosa normal ja que som uns inútils, hem d'aconseguir-ne un. O també ens podem menjar directament el blat de moro de la bossa. O és que hi ha algú que no es mengi els tranchetes freds tot i que són un aliment clarament fet per acompanyar el pernil en un bikini? (com s'explica a Cuina per inútils 3)
I com podem aconseguir-ne un?***** Hi ha moltes formes, però us donem dues possibilitats: Podeu anar a veure a la veïna i demanar d'escalfar les crispetes al seu microones. Però en aquest cas hauríeu de fer servir la frase: "Hola, sóc idiota i he comprat crispetes per microones tot i que no tinc microones. Ja ja ja!" I la veïna és possible que us digui. "Sí, ets idiota".

Una altra opció és la de colar-nos en les oficines més properes que trobem.
Com? Què diu aquest ara? A veure, a veure, no ens exaltem. Tothom sap que a les oficines de ciutat hi ha cuines petitetes perquè els empleats, de forma esclavista i denigrant, puguin menjar sense haver de sortir de l'empresa (i així fer més feina, oh, sí, si us plau) i aquestes estan equipades amb microones. Així doncs, és cuestió de burlar la seguretat de qualsevol empresa, entrar a l'estil Misión Imposible i fer servir el microones.******

Quant de temps han d'estar fent-se? No petiu per això perquè les crispetes de microones tenen una peculiaritat: Les ha dissenyat el mateix malparit que ha dissenyat el plàstic dels CDs i els Abrefácil dels briks de llet. Un cop estan fetes, sempre es produeix una situació que sembla impossible: La meitat surten cremades i l'altra meitat no s'han fet.
Després de que ja faci olor a socarrim, les treieu del microones, us cremeu amb la part que diu "Ojo, el calor del vapor le puede quemar", li afegiu sal, directament sense treure-les de la bossa - paqué?- i au, a menjar.

Bon profit, inútil!

Amb què podem acompanyar el plat: Amb un bon got de KH7 o bé una gerra de tequila, sense gel si us plau.

* Sempre, a tot arreu, cal afegir un xic de sal. En anglès, a aquesta mesura internacional se li diu "a boy of salt"
** Tal i com deia el Beackman en el famós programa "El món de'n Beackman". No feu servir cap substitutiu. Paraula que es posa de moda cada x temps com canícula o cohetani.
*** Si un Aparell reproductor de DVD li diem simplement DVD, un microones és un Aparell reproductor de microones. Tu poses les microones i sonen un cop estan adins. I per la pantalla veus imatges. El vostre no ho fa? El meu sí.
**** Paqué? Si puc fer Crtl+P?
***** Veieu quina utilització dels pronoms febles per part de l'autor? Excelent.
****** Si algú ho fa també mereix la resposta: Si, ets idiota.

Consell de la setmana: És un bon moment per invertir en I+D+i, en empreses de capital anglés, tenint en comte que Alemanya passa per una crisi econòmica i França atravessa una vaga general, sobretot si ets Sagitari.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Comentari estrictament per l'autor. No llegiu els altres. Avisa'm abans, que tinc mes temps lliure per fer dibujus.

Anònim ha dit...

Jo des d'aquí voldria reivindicar títols encara més mítics com:
- "El diablo metió la mano", o
- "Juerga de solteros"

i en particular, i ja que l'autor d'aquella enyorada secció sembla disposar de temps lliure, "otra de palomitas".

I expressar una discrepància respecte al consell de la setmana: jo crec que Alemanya sortirà aviat de la crisi, cosa que provocarà un increment dels tipus d'interès per frenar la inflació. Això -evidentment- suposarà un fre a la compra de pisos a Espanya i, de rebot, frenarà tota l'economia espanyola, cosa que suposarà un augment de l'atur i per tant ens fotran a tots al carrer. Per tant el meu consell és que invertiu en capital ki-swahili i estalvieu el que quedi... (ah! i veneu-vos els pisos ara que encara valen pasta!). Però tot això no val pels Sagitari.

I una altra cosa: què se n'ha fet del Concurs? Vull la meva revenja de l'Àlex!!!!