L'Acudit dolent de l'Escolta Invisible #4 (Mosca Sorprenent)

 

Cuina per inutils (7) per Joan Santalo

Todos contra el chef 3

Després del meu obligat exili a la presó per un delicte menor que ara no comentarem perquè no cal, torno a ser aquí, amb tots vosaltres, per gaudir un cop més de la que, sens dubte, és la pitjor secció d’aquesta pàgina web. Sí senyor! Una recepta més per tots vosaltres, inútils. I de nou, aquesta setmana contem amb la col·laboració de una persona convidada. En el episodi d’avui ens acompanya Balki Bartokomus. Sí, sí, el Balki de la sèrie Primos Lejanos. I qui és aquest paio? Bueno, realment té massa importància saber qui coll és? Pa eso ponemos la foto, conchu!


Així que donem la benviguda a Balki Bartokomus. Com estàs, Balki.?
- Balki: Muy bien, pimo.
- Cuiner: Bueno, si em vols dir pimo no ens enfaderem, no?
- Balki: En mi país no nos enfadamos, que si no se enfadan los dioses de las patatas.
- Cuiner: Saps que tens la mateixa veu que l’Apu dels Simpsons?
- Balki:Todo el mundo me lo dise, si.
- Cuiner: I què ens preparàs, Balki?
- Balki: Voy a haser un plato típico de Mypos: Hrevoltiho de huevo con sanahoria y pimiento picante de Mypos.
- Molt bé, doncs som-hi perquè avui anem forts: Atenció inútils preneu nota que farem:

HREVOLTIJO DE HUEVO CON SANAHORIA Y PIMIENTO PICANTE DE MYPOS

Ingredients: 1 ou. L’ou és una cosa que treu la gallina per allà on les dones es fiquen els tampons, si fa no fa. És duret per fora però enganya bastant. No proveu de fer-lo servir per clavar claus, que es trenca de seguida. Si el deixeu molt de temps sense fer servir – cosa que fem tots els inútils a la cuina – sortirà de dins un animalet groc amb una boca super estranya. Una mena de Godzilla monyas.

1 sanahoria: No confondre amb la pastanaga. No és el mateix

1 pimiento picante de Mypos: No el trobareu enlloc més que a Mypos, però si voleu, podeu agafar un pebrot vermell, obrir-lo per la meitat, afegir-hi pebre, tabasco, tequila, un plastidecor de color carn i 100 grams d’àcid bòric. Si fa no fa, tindrà el mateix gust que un pimiento picante de Mypos.

Oli: Aproimadament un xic
Sal: Un xiquet més que un xic de sal.

Balki: Muy bien, vamos a empesar. Pimero hay que cortar el pimiento. En Mypos lo hasemos con la navaja que tenemos para matar las gallinas. Es muy imporetante coretarlo a cachitos hexagonales, con la forhma de la roseta de la iglesia de Mypos, así no se enfada la diosa de las ceresas amaragas. Una ves lo tenemos coretado hay que chupar todos los taquitos uno a uno. Si lo haséis en estas épocas de inviereno que se está costipado y se pueden quedar mocos pegados, mejor.
- Cuiner: Que asco, Balki
- Balki: Que va, así le da más sabor. A mi pimo Lary le encanta.
- Cuiner: El teu cosí Larry és super imbécil
- Balki: No te metas con mi pimo, que es muy bien persona!
- Cuiner: Vale, vale…
- Balki: Retira lo que has dicho
- Cuiner: Ho retiro.
- Balki: Y ahora dame un abaraso
- Cuiner: Bueno… potser no cal no?
- Balki: En Mypos, si no hay abaraso, la cosa no está serrada. Dame un abaraso.
- Cuiner: Vaaaale…

- Balki: Muy bien. Ya está, asunto serrado. Ahora lo que hay que haser es coretar la sanahoria. Si lo haseis ensima de una madera de estas para coretar pierde todo el sabor, así que es mejor que lo hagáis en el suelo del pasillo.
- Cuiner: I sobretot, inútils, ni se us acudeixi posar-vos a fregar el terra o mariconades com aquestes, eh?
- Balki: Se me está quedando la lengua muereta del pepino, que pica mucho. Eso es porque es bueno, no hay que sufrir. Una ves todo coretado, lo que vamos a haser es poner la paella en fuego y el aceite dentro. Y le tiramos sal. Entonses, cuando está caliente le tiramos (a la paella, o sea, dentro) el pepino y la sanahoria que recojemos del suelo. Cuando está todavía todo crudo, tiramos el huevo entero, con la cáscara y todo y esperamos 27 minutos a que todo se queme.
- Cuiner: I això està bo?
- Balki: No, claro que no, no me seas e ridículo! Pero es un plato típico de Mypos!
- Cuiner: Fantàstic, estic contentíssim.
- Balki: Pues si estás contento lo mehor que podemos haser es bailar el baile de la alegria.
- Cuiner: Es veia venir…

DAI-DAI-DAI-DAI!!!!

Amb que es bo acompanyar aquesta merda de plat: Amb un bon got de formatge ratllat o bé si voleu, amb una copeta de bitter kas.

Bon profit inútil!!

Cuina per inútils (6) per Joan Santaló

Todos contra el Chef "Capítol 2" - God Bless America

Hola amics i amigues d’aquesta rutilant secció. Un cop més, anem a gaudir (amb aquests plats gaudim tant com « los sufridores » de l’ 1,2,3.) d’una recepta cuinada per dos amics convidats.
La d’avui es tracta de una recepta un pèl més elaborada que les fetes fins ara: Unes típiques i genuines “tortitas americanas con chocolate”, que ja puc imaginar-me a la Peggy Sue amb el davantal cridant a la seva filla, la Wendollyn, que baixi a esmorzar abans d’anar a “l’insti”, on es trobarà al J.C. que la convidarà al ball. I com que està molt nerviosa, s’atiborra de tortitas*.

TORTITAS CON CHOCOLATE

I per acompanyar-nos en aquest viatge per Arkansas i Iowa, què millor que dos referents culturals impresionants de la cultura Americana i, de rebot, també de la nostra: Mister T i Dwight Schultz!! Un fort aplaudiment per ells (clap clap clap).
Mister T: Qué tal, amigo?
Cuiner: Molt bé, senyor T. I vostés com estan?
Mister T: Aléjate de las drogas, chico
Cuiner : Si, si, però…
Mister T :Los jóvenes de hoy en día estáis todo el día con los radiocassetes…
Cuiner:MP3.
Míster T: Lo que sea… con los emepetreses por la calle, atropellando a abuelas y tomando drogas. Que hay sectas de gente que le saca los ojos a los niños para venderlos en el mercado negro. Ay, que tiempos aquellos en los que un joven se quedaba en casa ayudando a su abuela a ponerse la faja. La verdad, chicos, si queréis un consejo, yo os diría que…
Dwight: ¿Te quieres callar, tío!?
Cuiner: Perdoni, però , qui és vosté ? No s’ofengui però, Dwight Schultz ? La gent deu pensar « Qui és aquest tio ? »
Dwight : El Murdock. Soy el Murdock del Equipo A.
Cuiner: Òstia, que bo, el Murdock i l’M.A. Quina gràcia, I com han vingut? Amb helicòpter i vosté li ha donat llet perquè s’adormi?
Mister T: ¿Tu has hecho eso? Mira, Murdock, mira que te lo dije, que te voy a partir la cabeza en dos.
Dwight: No, hemos venido en coche. Y no me llames Murdock, pesao, que tengo un nombre.
Mister T: Desde que lo sacamos del hospital que está así, como ido, ¿sabes? Pobre Murdock. Eso te pasa por tomar drogas. Alejaos de las drogas, chicos. Os lo digo yo, Mister T.
Dwight: Cállate, pesao!
Cuiner: Bé, a veure, potser caldria dir quins ingredients farem servir, no? Que hem vingut a fer unes tortitas.
Míster T: A mi no me mires, en mi casa siempre cocina mi madre y mi abuela Peggy Sue. Eso sí, yo siempre ayudo a poner la mesa y fregar los platos. Que hay que ayudar en casa, chicos, que los mayores merecen todo nuestro respeto, hombre! Si queréis un consejo de Míster T, hacedme caso: respectad y amad a vuestros mayores, y no os metáis en líos, chicos, sobretodo de drogas, que son asuntos sucios. Os lo digo yo, Míster T.
Dwight: A quién señalas?
Míster T: ¿Cómo?
Dwight: Llevas todo el día metiendo parrafadas señalando al infinito y mirando fijamente la pared. ¿qué coño te crees, que estamos en la tele?
Míster T: Murdock, Murdock, deja de hacer el loco, eh?
Dwight: Que no me llamo Murdock, coño! Yo tengo un nombre normal. ¿qué te puso tu madre, un mote? “Mi hijo se llama Míster y de apellido T.” Y lo de Barracas? De donde coño sale eso? Yo soy actor, no me he convertido en el personaje! Madura, coño, que esto ya no es el equipo A!!
Míster T: Pero tú no estabas muerto?
Dwight: Pues no lo se… la verdad es que el autor no se ha documentado demasiado…
Cuiner: Ho sento.
Míser T: Bueno, Murdock. Di los ingredientes, venga!
Dwight: Que te follen, Barracus!
Míster T: Oye, pero qué lenguaje es ese, jovenzuelo? Ya lo dice mi abuela, aquél que dice guarrerías por el hocico, lo que merece es que le…
Dwight: Hasta la punta de la polla me tienes ya, cojones! Estoy hasta los huevos de tus collares de oro, de tu abuela, de tus consejos a niños invisibles y de que te creas que me llamo Murdock y que en cualquier momento nos pueden encerrar en un garaje y te pongas a construir un autocar lanza-madalenas de la muerte. Por favor, si ni siquiera sabes poner una bombilla! Ya estoy harto de la mierda del Murdock, el Fénix, el M.A. y el Hanníbal. Y suerte tiene este de haberla palmao, la verdad! Es que tener que aguantarte todos los días, me cago en mi vida, que este tío ni siquiera se me quita de encima, hasta dormimos en la misma cama, joder!
Cuiner: Dormen al mateix llit?
Dwight: Si…
Míster T: Como Michael Jackson…
Dwight:Y me trae leche.
Míster T: Verdad que duermes mejor con un baso de leche?
Dwight: Pues sí, la verdad…
Míster T. Si ya te lo digo yo, Murdock, que al final me aprecias.
Dwight: Hombre…
Míster T: Va, tonto, dame un besito.
Dwight: Ay, Míster, que me pongo tonto…
Míster T: Venga, no te hagas el tímido ahora.
Dwight: Ai, que me pongo tonto
Míster T: Venga, tontito mío, vámonos a la furgoneta…
Dwight: Pero el disfraz de lagarto de Hannibal te lo pones tú hoy, eh?
Míster T: Bueno, ya veremos…


Doncs amics, sembla que no podrem fer tortitas avui, una veritable llàstima, però ja no ens queda més temps.
Així que no em queda més que despedir-me i, ja saben, “me encanta que los planes salgan bien” que no ve a cuento però ho havia de dir.

Salut i bon profit!


* Uns anys més tard, la Wendollyn encara seguirà posant-se nerviosa davant de qualsevol situació i menjar tortitas serà la seva d’escapament. Acabarà en un poble pedut de l’Estat de Wyoming, tancada en una casa a les afores de un poble amb un nom com Green River, pesant 300 kilos i confinada amb un fill subormal que es dirà Charly i del cual faran un telefilm.

Cuina per inútils (5) per Joan Santaló

Todos contra el Chef “Capítol 1” – Rumania Rules!

Hola inútils! Com estem? Desitjant de nou una recepta que ens tregui de la més absoluta mediocritat culinària, oi? Doncs aneu ben equivocats.

Com que jo també sóc un inútil, ja us he explicat les cuatre receptes que se fer: truita de patates, un bocata de fuet, un bikini i crispetes de microones, així que he decidit que a partir d’avui les receptes les faran famosos d’arreu del món que portaran les seves cuines fins aquest penós racó del ciberespai o wild wild west.

Per començar, tenim avui amb nosaltres als Gicaboys: Gica Popescu i Gica Hagi, jugadors de fútbol del bonic país de Rumania.
- Hola nois, com esteu?
- Popescu: Bien
- I quina recepta ens prepareu avui?
- Popescu: Un plato típico de Rumanía. Se llama Hytlogtfuykca Uytrslloca
- Caram, quin nom. I és?
- Popescu : Un bocata de nocilla.
- Molt bé, doncs us deixo amb Hagi, Popescu i el seu

BOCATA DE NOCILLA


Ingredients:
- Pa de barra. El pà de motllo o com se digui també és útil per fer el nostre àpat d’avui, però el que mola més és el pà de pagés. Com dura el pa de pagés, eh? Voleu provar fins quan aguanta? Fem-ho doncs! Farem servir pa de, com a mínim, un mes de vida. I ni torrar-lo ni res, eh? Per favor, que som inútils…
- Nocilla: Leche, cacao, avellanas, azúcar! Y edulcorante E-515, conservante C-741, lactosa, esencia de cacao y aroma de vainilla. Tot això des d’abans de la era Ferran Adrià.
- Un plàtan.

Apa, som-hi, nois, quan vulgueu podeu començar!
Popescu : Gracias
Pop : Vamos a empesar, esto, con el pan. Está duro, tal como gustar en Rumanía. No, Hagi?
Hagi: Bhuuarp
Pop: Peffecto. El pan en mano y abrimos pote de cosa líquida ramón.
Hag: Marrón.
Pop: Gracias. Cosa líquida Marrón.Y con cuchilla frotamos en pan.
Hag: Hasta que la mano quede besputa.
Pop: Y todo líquida ramón reburteado en un momenta.
Hag: Mi tener hambre
Pop: Espera, Hagi. Una vez pan reburteado en momenta y mano besputa, rejuntar con otro pan.
Hag: Hambre!
Pop: Un momenta, ich livi dich!
Hag: Ach tu mich ja!
Pop: Achtung achtung!*
Hag: Hambre ya! Hambre de kartoffen!
Pop: Un momento, hombre, fútbol es fútbol. Ahora es el momenta en que lo enbuicamos para transporte.
Hag: Y lo ponemos en papel de rata
Pop: Una ves estar botaca en papel de rata, lo ponemos en bolsa de deporte, la que usamos para guardar sapatos de futbol después de entremanienta
Hag: Y volver por la estepa camina tres horas sin sandalia
Pop: ¿Tu caminabas tres horas por estepa sin sandalia cuando hasías entremanienta?
Hag: Eh,… no….a mi me llevaban en automóvil. Pero sufrir, he sufrido siempre de mucho en mucha.
Pop: Que jeto tienes, Gica.
Hag: Gica tener hambre!
Pop: Oh, por Lenin, toma, un plátano**
Hag: Groñf.
Pop: Y ya tener el típico postre de Rumania: Un botaca de nosilla. Y por sierto, muchachada, en Rumanía somos gente sivilisada, sin los rasgos de risa y jolgorio con los que se nos retrata, que Rumanía es mundo primero.
Hag: Ya estoy de plátano.
Pop: Buen chico. ¿Querer tú gusano oregudo de premio?
Hag: Sí, sí, arf, arf…
Pop: Buen provecha, idiota!


Amb què acompanyem el bocata de nocilla? Amb una mica de vi calent, que és típic de Rumania, o bé amb una copeta de Mono Limón.

Consell de la setmana: Bucharest és una ciutat molt bonica. Si hi aneu, no dubteu en demanar els típics Hytlogtfuykca Uytrslloca. Com allà, no els fan enlloc.


*Sí, sí, el rumanés és super similar al alemany, tot i que no tinguin cap relació com a llengua. O és que tu saps rumanés o rumano o com es digui, eh? A que no? Pos calla, home!
** Ah, el plàtan era per això…

Cuina per inútils (4) per Joan Santaló

Què és allò que fem els complets inútils una nit de dissabte en la que, després de passar-te cada cap de setmana borratxo penses "i si avui em quedo a casa"? Pillar una peli al videoclub, clar. I evidentment, sempre que això passa, veure títols ja mítics com "Colega, ¿dónde está mi coche" o la ja famosa "Zombies party", ens dona gana. Per solucionar això sempre podem demanar unes pizzes (que la noia que agafa el telèfon ja ens coneix de tant que truquem) o bé podem fer un plat molt més adient per les nits de pelis chungues:

CRISPETES

Estem davant d'un plat molt infravalorat: Si el cuiner de moda, Ferran Adrià, hagués descobert que quan poses blat de moro cru a la paella, comença a esclatar i té un gust completament diferent i melós amb un xic* de sal, segur que no parlaríem de crispetes, si no de "Explosió de deconstrucció de blat de moro amb gelatina d'oli d'oliba".
Des d'aquí, des d'aquest humil espai - diguem-li penós - volem reivindicar aquest magnífic plat de fàcil preparació.

Ingredients:
Una bossa de crispetes per microones: Són unes bosses molt semblants a les compreses, amb tot de colors, però que es venen a llocs molt diferents. Les podeu trobar al supermercat, a la secció de... a quina secció van les crispetes? A fruits secs? A estris de neteja de la llar? No us ho sabria dir, si algú ho sap que ho posi en un comentari si us plau, que així ens anem a dormir sabent alguna cosa més... i també les podeu trobar, com no, al videoclub. Si es que nos lo ponen fácil, coño!
Sal: És un ingredient totalment prescindible. Si no en teniu no cal que utilitzeu cap substitutiu**.
Microones: Ens estem referint a un aparell reproductor*** de microones, que són com unes coses super contaminants i cancerígenes que bombardejen l'aliment que ens anem a menjar. Bé a ser com fregar una pila ja gastada per damunt d'una torrada de pà amb philadelphia i menjar-t'ho, però calent.

Vinga, doncs, agafeu llapis i paper**** que comencem:

Primer de tot, cal que tinguem un microones. Si no en tenim cap, cosa normal ja que som uns inútils, hem d'aconseguir-ne un. O també ens podem menjar directament el blat de moro de la bossa. O és que hi ha algú que no es mengi els tranchetes freds tot i que són un aliment clarament fet per acompanyar el pernil en un bikini? (com s'explica a Cuina per inútils 3)
I com podem aconseguir-ne un?***** Hi ha moltes formes, però us donem dues possibilitats: Podeu anar a veure a la veïna i demanar d'escalfar les crispetes al seu microones. Però en aquest cas hauríeu de fer servir la frase: "Hola, sóc idiota i he comprat crispetes per microones tot i que no tinc microones. Ja ja ja!" I la veïna és possible que us digui. "Sí, ets idiota".

Una altra opció és la de colar-nos en les oficines més properes que trobem.
Com? Què diu aquest ara? A veure, a veure, no ens exaltem. Tothom sap que a les oficines de ciutat hi ha cuines petitetes perquè els empleats, de forma esclavista i denigrant, puguin menjar sense haver de sortir de l'empresa (i així fer més feina, oh, sí, si us plau) i aquestes estan equipades amb microones. Així doncs, és cuestió de burlar la seguretat de qualsevol empresa, entrar a l'estil Misión Imposible i fer servir el microones.******

Quant de temps han d'estar fent-se? No petiu per això perquè les crispetes de microones tenen una peculiaritat: Les ha dissenyat el mateix malparit que ha dissenyat el plàstic dels CDs i els Abrefácil dels briks de llet. Un cop estan fetes, sempre es produeix una situació que sembla impossible: La meitat surten cremades i l'altra meitat no s'han fet.
Després de que ja faci olor a socarrim, les treieu del microones, us cremeu amb la part que diu "Ojo, el calor del vapor le puede quemar", li afegiu sal, directament sense treure-les de la bossa - paqué?- i au, a menjar.

Bon profit, inútil!

Amb què podem acompanyar el plat: Amb un bon got de KH7 o bé una gerra de tequila, sense gel si us plau.

* Sempre, a tot arreu, cal afegir un xic de sal. En anglès, a aquesta mesura internacional se li diu "a boy of salt"
** Tal i com deia el Beackman en el famós programa "El món de'n Beackman". No feu servir cap substitutiu. Paraula que es posa de moda cada x temps com canícula o cohetani.
*** Si un Aparell reproductor de DVD li diem simplement DVD, un microones és un Aparell reproductor de microones. Tu poses les microones i sonen un cop estan adins. I per la pantalla veus imatges. El vostre no ho fa? El meu sí.
**** Paqué? Si puc fer Crtl+P?
***** Veieu quina utilització dels pronoms febles per part de l'autor? Excelent.
****** Si algú ho fa també mereix la resposta: Si, ets idiota.

Consell de la setmana: És un bon moment per invertir en I+D+i, en empreses de capital anglés, tenint en comte que Alemanya passa per una crisi econòmica i França atravessa una vaga general, sobretot si ets Sagitari.

Cuina per inútils (3) per Joan Santaló

Entre Barcelona i Madrid hi ha moltes diferències: Nosaltres tenim platja, ells no. Nosaltres tenim equip de handbol, ells no. Nosaltres tenim equip de fútbol, ells no. Nosaltres tenim la Font de Montjuich, ells la Cibeles. Nosaltres tenim el bikini, i ells tenen el bocata de calamars.
Però, un moment? Un plat tant complert i original com un bikini, no existeix a Madrid?No, perquè allà li diuen misto de jamón y queso. I un plat tant català, que a Madrid no en poden gaudir, com es fà? Som-hi doncs, anem a explicar com es fa

UN BIKINI

Ingredients:
Pa de motllo, o de motlle o de molde. Pa BIMBO, vamos. Al supermercat el podeu comprar de normal, amb sèmola, amb fibra, de color marro chungo, de mil formes. Millor que agafeu el normal i procureu no trigar massa en menjar-vos-el, que es torna de dos colors i ja no mola.

Tranchetes: Ingredient indispensable en la nevera de un inútil com vosaltres. Fàcil de preparar (només cal treure-li el plàstic i si m'apures ni això...) i ràpid de menjar. Pel bikini en farem servir un parell, la resta, como no, us els mengeu sols.

Pernil dolç: Aquí ja entrem en tema complicat, perquè l'embutit és tot un món de coses raríssimes. Dolç? Perquè dolç, si no té res de dolç, aquest pernil?Les crispetes dolces són dolces i les salades són salades. Però el pernil salat és salat i el pernil en dolç també. Paranoies porcils.
Compreu-ne tant com volgueu perquè si posem cuantitats com 100 grams i coses d'aquestes presuposem que el compreu a una xarcuteria o algo així, quan en realitat, si existís pernil en dolç precuinat i per microones, encara que fos més car, compraríem aquest.

Pos ala, que vamos p'allá que es mu fácil:
Agafes el pa, dues llesques, hi poses un parell de tranquetes en una, un parell de "lonchas" de pernil en dolç a l'altre, les juntes, les tapes i fora.
Bon profit!

Cony? Ja està, qué pasa, qué pasa?? Però això no es menjava calent? Sí, vale, però això és cuina de supervivència, no? Si ara ens posem a fer el bikini per la paelleta, amb mantega perquè quedi més sucós i tal, potser ens passem de llestos, no? I no diguem si diguéssim algo de l'estil: "Doncs poseu el bikini a la sandwichera i que es faci solet". Al igual tenim sandwichera! Això és com dir: "I ara passem la salsa aquesta cutre dels macarrons que hem fet per sortir del pas per la màquina de fer escuma de salsa cutre de macarrons que hem fet per sortir del pas". Manda huevos, hombre! Si vols una recepta currada i elaborada mira el programa del moñas de l'Isma aquell i flipa tu amb el que entenen per cuina per solters. Que si pillem un caldo que tenim aquí, que si anem a comprar al mercat, anda ya, todo mentira!

Jo no us enganyo: cuina per inútils. Un bikini fred. Punto.

Amb que podem acompanyar aquest manjar deliciós: Amb un gotet d'aigua de l'aixeta o un bon trago de blody mary.

Consell culinari del dia: Quan encengueu el gas, feu el favor d'apagar-lo després, que si no les cases exploten pels puestos i no és plan, tios.

Bon provech!

Cuina per inútils (2) per Joan Santaló

Cuantes vegades arribem a casa sense cap ganes de cuinar? Cada dia, evidentment. Doncs si ja esteu cansats de menjar-vos les boles de pols que s’acumulen al menjador, avui us proposem el plat ideal, fácil i equilibrat per aquelles nits de mandra culinària.

EL BOCATA DE FUET

Ingredients: Una barra de pa de cuart. Pels que no heu anat en la puta vida a comprar el pa (la majoria) us faig cinc cèntims: Les barres de pa (abans que les fleques es convertissin en un Surtido Cuétara de la varietat: pans amb pipes, amb mongetes, de Viena, de Calatayud o pans de bledes confitades amb mermelada de maracuyà) poden ser, a grans trets, de cuart o de mig. Un cuart de què? Un cuart de pa. I punt.

Un tomàquet madur. Madur vol dir que es pot fer servir per sucar-lo. Un tomàquet de color verd no està madur; excepte si és verd fong, que està per anar a l’asil.

Oli i sal: Aquests ingredients ja sortien al primer episodi, o sigui que busqueu el mes de juliol i tal (òstia, no hem fet res en tot l’agost, ni un putu post) i llegiu-vos el primer Cuina per Inútils.

Pos vinga, que comencem!

Agafem la barra de pa i la tallem amb un ganivet de serra (que sigui de serra no vol dir que sigui elèctric ni que faci ngen ngen ngenhh) amb molta cura i perpendicularment.
Ara ens quedaran dues llesques de pa tamany barra. No t'ha quedat així? Llavors ho has fet malament, inútil!
Ara toca tallar el tomàquet per la meitat amb el mateix ganivet o amb un altre si voleu, però la cuestió és no embrutar massa, que després fa pal fregar els plats.
Agafeu el tomàquet i l’unteu pel pa de forma que quedi tot ben sucadet. Hi afegiu un xic de sal i després un rajolinet d’oli.*

Ara agafeu el fuet i… Un moment ! No he posat el fuet a la llista d’ingredients. Qué cagada! Bé, doncs ara cal que aneu a comprar fuet. Si és molt tard i està tot tancat (i el paki no té fuet) teniu dues opcions:

a) Me como el bocata igual: Sense fuet, tan sols pan con pan, comida de tontos. Però si heu de llegir una recepta per fer-vos un entrepà és que sou tontos, sens dubte.
b) M’espero a demà, que ja el compraré: Això implica deixar el pa amb tomàquet podrint-se de fàstic a la cuina, i demà serà genial menjar-se’l.

Si hem aconseguit el fuet, ve el moment de la veritat: Tallar-lo.
És racomenable pelar-lo tot abans de començar: O sigui, que allò que envolta el fuet i que els més degenerats faran servir com a condons, es pot treure perfectament fent-li una incisió i estirant la pell amb molt de comte de no reventar el fuet per la meitat.
Ara agafeu un ganivet i aneu tallant porcions petitetes de fuet (no és plan de menjar tacos del cagar, que costi i diguis “mmm, m’encanta el fuet, és tan, no se, embutit…”

Ara poseu els taquets de fuet damunt de una de les llesques de pa. Hi poseu l’altra llesca al damunt, i au, ja està. Fàcil, no?

Una suggerència : El bocata de fuet és un aliment fácil de transportar (com a mínim més fácil que una paella a la marinera o una founde de formatge) i encara us ajudarà més embolicar-lo amb algun tipus especial de paper: paper de plata (també conegut com paper Albal), paper de cuina o les pàgines sèpia de La Vanguardia (de fet, les fan per això).

Amb què acompanyem el bocata? Una cerveseta ben fresqueta o un got de disolvent és el més idoni.

Que aprofiti inútil.

Consell ràpid del dia: No fiqueu els dits dintre de la torradora, perquè quan salti us endureu un bon esglai.


* Com no, les mesures “un xic” i “un rajolinet” són totalment subjectives i això pot fer que ens equivoquem, però la cuina no és una ciència exacte. De fet no és ni una ciència**
** Només és una ciència si ets Ferran Adrià i et dediques a fer escuma de bocata de fuet.

"Cuina per a Inutils" (1) per Joan Santalo

Primer de tot, cal saber quina habitació és la cuina. No la confongueu amb el lavabo o el dormitori: penseu que cap dels dos cuartos té campana. Podem tenir fogons i forn instalats al lavabo o al dormitori? Perquè no? Total, si has de viure en un pis de 10 metres cuadrats, doncs no hi ha més remei. Això sí, la campana només està a la cuina.

Un cop la tenim identificada, entraríem a fer el plat d’avui:

LA TRUITA DE PATATES.

Ingredients per una persona (si hem dit que és per solters, doncs és per una persona i punto)

1 patata (una patata no és una d’aquelles coses onduladas o amb gust a jamon o a Taco latino o una cosa d’aquestes sino un aliment semblant a una fruita i emparentat amb la verdura)
2 ous (faríem moltes bromes amb aquests ingredients que tampoc venen al cas)
oli d’oliva o de girasol (de motor no seria el més aconsellable)
sal
1 paella (necessària i sempre marginada per no ser un aliment, que injusta és la vida dels estris de cuina)

Atenció, companys que comencem a fer-la!
Primer de tot, cal que pelem la patata. Els que hagueu fet la mili, ja sabeu de què va. La resta d’incompetents, necessiteu més ajuda: Utilitzeu un pelador (si sou uns inútils segur que no en teniu) o bé un ganivet i li treieu la cosa marró que l’envolta i que vulgarment anomanem pell.
Un cop no tingui pell la patata, cal tallar-la a trossets fins. Si feu tacos grans és molt més ràpida, però la truita s’ha de menjar, no és qüestió de fer-la servir per falcar les taules de casa. Així que dediqueu-li tres minuts més i feu els taquets finets.
Ara vindria a ser el moment de fregir-la. Els que tingueu els fogons al dormitori, procureu no cremar els llençols. Per fer-ho, agafarem una paella i li posarem oli generós (les mides en cuina sempre són totalment subjectives: un grapat, una miqueta, un xic, força oli...). Per comprobar si està calent, nomès cal que hi poseu un dit adins. Si fa molt de mal, vol dir que ja està llest. Amb el temps, ja trobareu sistemes millors però aquest és el més eficaç.Ara posaríem la patata talladeta adins de l’oli i baixarem una mica el foc perquè es faci a foc lent* i anem amb comte de treure-les del foc avans no estiguin torradetes.
Un cop tenim fet això, anem a batre els ous: Agafem un plat fondo i una forquilla. Li fem un forat a l’ou endinyant-li una òstia amb la forquilla. Molt important que aquesta operació sigui suau per no destrossar l’ou. Si això passa, no petiu. Les gallines són uns animals preparats per pondre força ous. En podeu comprar més. Ara aboqueu els ous en el plat i es bat amb la forquilla fins que l’estat normal de moc que té un nou passi a vòmit ataronjat.
Ara afegim les patates al plat on tenim els ous batuts. Agafem la paella (no la que té oli abundant si no una de nova) i li posem un xic d’oli. Un xic, ni més ni menys. Quan l’oli estigui calent (si sou idiotes, repetiu el sistema d’avans), hi tirem els ous batuts i les patates fregidetes.
Ho deixem al foc uns dos minutets i llavors procedim a la part més complicada: Donar-li la volta a la truita: Es tracta d’agafar un plat i posar-lo damunt de la paella amb la mà dreta al damunt mentre amb l’esquerra agafem el mànec de la paella i li donem la volta. Llavors tornem a dipositar la truita a la paella per la part que no està feta. I hop!
Ara agafem un drap, recollim el plat del terra, escombrem, freguem, i tornem a començar.

La segona vegada segur que surt millor. Insistiu fins que el tema de la volta us surti i llavors ja estaríem.

Amb que acompanyem la truita? Un bon Rioja del 95 o una bona llauna de Fanta de Taronja és el que més li enganxa.

Un cop tot servit, ja ho tenim! Bon profit, inútil!

Consell ràpid del dia: Netejeu la cuina sempre que hagueu acabat. Les formigues no es consideren animals de companyia

* A foc lent: Primer dels conceptes culinaris que no tenen cap sentit. Vol dir que posem el foc baix. Perquè se li en diu lent? Oi que no posem la tele a volum lent?