19 de maig, 2006

Cuina per inútils (6) per Joan Santaló

Todos contra el Chef "Capítol 2" - God Bless America

Hola amics i amigues d’aquesta rutilant secció. Un cop més, anem a gaudir (amb aquests plats gaudim tant com « los sufridores » de l’ 1,2,3.) d’una recepta cuinada per dos amics convidats.
La d’avui es tracta de una recepta un pèl més elaborada que les fetes fins ara: Unes típiques i genuines “tortitas americanas con chocolate”, que ja puc imaginar-me a la Peggy Sue amb el davantal cridant a la seva filla, la Wendollyn, que baixi a esmorzar abans d’anar a “l’insti”, on es trobarà al J.C. que la convidarà al ball. I com que està molt nerviosa, s’atiborra de tortitas*.

TORTITAS CON CHOCOLATE

I per acompanyar-nos en aquest viatge per Arkansas i Iowa, què millor que dos referents culturals impresionants de la cultura Americana i, de rebot, també de la nostra: Mister T i Dwight Schultz!! Un fort aplaudiment per ells (clap clap clap).
Mister T: Qué tal, amigo?
Cuiner: Molt bé, senyor T. I vostés com estan?
Mister T: Aléjate de las drogas, chico
Cuiner : Si, si, però…
Mister T :Los jóvenes de hoy en día estáis todo el día con los radiocassetes…
Cuiner:MP3.
Míster T: Lo que sea… con los emepetreses por la calle, atropellando a abuelas y tomando drogas. Que hay sectas de gente que le saca los ojos a los niños para venderlos en el mercado negro. Ay, que tiempos aquellos en los que un joven se quedaba en casa ayudando a su abuela a ponerse la faja. La verdad, chicos, si queréis un consejo, yo os diría que…
Dwight: ¿Te quieres callar, tío!?
Cuiner: Perdoni, però , qui és vosté ? No s’ofengui però, Dwight Schultz ? La gent deu pensar « Qui és aquest tio ? »
Dwight : El Murdock. Soy el Murdock del Equipo A.
Cuiner: Òstia, que bo, el Murdock i l’M.A. Quina gràcia, I com han vingut? Amb helicòpter i vosté li ha donat llet perquè s’adormi?
Mister T: ¿Tu has hecho eso? Mira, Murdock, mira que te lo dije, que te voy a partir la cabeza en dos.
Dwight: No, hemos venido en coche. Y no me llames Murdock, pesao, que tengo un nombre.
Mister T: Desde que lo sacamos del hospital que está así, como ido, ¿sabes? Pobre Murdock. Eso te pasa por tomar drogas. Alejaos de las drogas, chicos. Os lo digo yo, Mister T.
Dwight: Cállate, pesao!
Cuiner: Bé, a veure, potser caldria dir quins ingredients farem servir, no? Que hem vingut a fer unes tortitas.
Míster T: A mi no me mires, en mi casa siempre cocina mi madre y mi abuela Peggy Sue. Eso sí, yo siempre ayudo a poner la mesa y fregar los platos. Que hay que ayudar en casa, chicos, que los mayores merecen todo nuestro respeto, hombre! Si queréis un consejo de Míster T, hacedme caso: respectad y amad a vuestros mayores, y no os metáis en líos, chicos, sobretodo de drogas, que son asuntos sucios. Os lo digo yo, Míster T.
Dwight: A quién señalas?
Míster T: ¿Cómo?
Dwight: Llevas todo el día metiendo parrafadas señalando al infinito y mirando fijamente la pared. ¿qué coño te crees, que estamos en la tele?
Míster T: Murdock, Murdock, deja de hacer el loco, eh?
Dwight: Que no me llamo Murdock, coño! Yo tengo un nombre normal. ¿qué te puso tu madre, un mote? “Mi hijo se llama Míster y de apellido T.” Y lo de Barracas? De donde coño sale eso? Yo soy actor, no me he convertido en el personaje! Madura, coño, que esto ya no es el equipo A!!
Míster T: Pero tú no estabas muerto?
Dwight: Pues no lo se… la verdad es que el autor no se ha documentado demasiado…
Cuiner: Ho sento.
Míser T: Bueno, Murdock. Di los ingredientes, venga!
Dwight: Que te follen, Barracus!
Míster T: Oye, pero qué lenguaje es ese, jovenzuelo? Ya lo dice mi abuela, aquél que dice guarrerías por el hocico, lo que merece es que le…
Dwight: Hasta la punta de la polla me tienes ya, cojones! Estoy hasta los huevos de tus collares de oro, de tu abuela, de tus consejos a niños invisibles y de que te creas que me llamo Murdock y que en cualquier momento nos pueden encerrar en un garaje y te pongas a construir un autocar lanza-madalenas de la muerte. Por favor, si ni siquiera sabes poner una bombilla! Ya estoy harto de la mierda del Murdock, el Fénix, el M.A. y el Hanníbal. Y suerte tiene este de haberla palmao, la verdad! Es que tener que aguantarte todos los días, me cago en mi vida, que este tío ni siquiera se me quita de encima, hasta dormimos en la misma cama, joder!
Cuiner: Dormen al mateix llit?
Dwight: Si…
Míster T: Como Michael Jackson…
Dwight:Y me trae leche.
Míster T: Verdad que duermes mejor con un baso de leche?
Dwight: Pues sí, la verdad…
Míster T. Si ya te lo digo yo, Murdock, que al final me aprecias.
Dwight: Hombre…
Míster T: Va, tonto, dame un besito.
Dwight: Ay, Míster, que me pongo tonto…
Míster T: Venga, no te hagas el tímido ahora.
Dwight: Ai, que me pongo tonto
Míster T: Venga, tontito mío, vámonos a la furgoneta…
Dwight: Pero el disfraz de lagarto de Hannibal te lo pones tú hoy, eh?
Míster T: Bueno, ya veremos…


Doncs amics, sembla que no podrem fer tortitas avui, una veritable llàstima, però ja no ens queda més temps.
Així que no em queda més que despedir-me i, ja saben, “me encanta que los planes salgan bien” que no ve a cuento però ho havia de dir.

Salut i bon profit!


* Uns anys més tard, la Wendollyn encara seguirà posant-se nerviosa davant de qualsevol situació i menjar tortitas serà la seva d’escapament. Acabarà en un poble pedut de l’Estat de Wyoming, tancada en una casa a les afores de un poble amb un nom com Green River, pesant 300 kilos i confinada amb un fill subormal que es dirà Charly i del cual faran un telefilm.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Que jo sàpigue Dwight Shultz no es mort. L'ultim cop el vaig veure portant el taulell de control del teletransportador a la sèrie Star Trek.

escoltainvisible ha dit...

Puf! Has perdut la pinsa, xavalote!
Se t'ha anat del tot. Jo recomanaria al xef tornar a prendre el control, que jo m'he quedat amb les ganes de saber com es feien les tortitas aquestes...
I per donar idees noves: altres receptes molt socorrides per als dies en que les activitats, l'economia o la simple mandra demanen un tipus de sopar especial i poc elaborat: la cuina del miratge (espejismo) que combina molt bé amb la cuina feta a base d'aromes del Ferran Adrià:
Miratge de Canalons Rossini a l'aroma de nevera buida...
O miratge de croquetes caseres de la mama a l'aroma d'ungles de la mà dreta...
O (els vagos, vagos, vagos...) miratge de pot de nocilla obert amb un dit a dins a l'aroma de persona acabada que no s'ha mogut del sofà en tres setmanes.