Què és allò que fem els complets inútils una nit de dissabte en la que, després de passar-te cada cap de setmana borratxo penses "i si avui em quedo a casa"? Pillar una peli al videoclub, clar. I evidentment, sempre que això passa, veure títols ja mítics com "Colega, ¿dónde está mi coche" o la ja famosa "Zombies party", ens dona gana. Per solucionar això sempre podem demanar unes pizzes (que la noia que agafa el telèfon ja ens coneix de tant que truquem) o bé podem fer un plat molt més adient per les nits de pelis chungues:
CRISPETES
Estem davant d'un plat molt infravalorat: Si el cuiner de moda, Ferran Adrià, hagués descobert que quan poses blat de moro cru a la paella, comença a esclatar i té un gust completament diferent i melós amb un xic* de sal, segur que no parlaríem de crispetes, si no de "Explosió de deconstrucció de blat de moro amb gelatina d'oli d'oliba".
Des d'aquí, des d'aquest humil espai - diguem-li penós - volem reivindicar aquest magnífic plat de fàcil preparació.
Ingredients:
Una bossa de crispetes per microones: Són unes bosses molt semblants a les compreses, amb tot de colors, però que es venen a llocs molt diferents. Les podeu trobar al supermercat, a la secció de... a quina secció van les crispetes? A fruits secs? A estris de neteja de la llar? No us ho sabria dir, si algú ho sap que ho posi en un comentari si us plau, que així ens anem a dormir sabent alguna cosa més... i també les podeu trobar, com no, al videoclub. Si es que nos lo ponen fácil, coño!
Sal: És un ingredient totalment prescindible. Si no en teniu no cal que utilitzeu cap substitutiu**.
Microones: Ens estem referint a un aparell reproductor*** de microones, que són com unes coses super contaminants i cancerígenes que bombardejen l'aliment que ens anem a menjar. Bé a ser com fregar una pila ja gastada per damunt d'una torrada de pà amb philadelphia i menjar-t'ho, però calent.
Vinga, doncs, agafeu llapis i paper**** que comencem:
Primer de tot, cal que tinguem un microones. Si no en tenim cap, cosa normal ja que som uns inútils, hem d'aconseguir-ne un. O també ens podem menjar directament el blat de moro de la bossa. O és que hi ha algú que no es mengi els tranchetes freds tot i que són un aliment clarament fet per acompanyar el pernil en un bikini? (com s'explica a Cuina per inútils 3)
I com podem aconseguir-ne un?***** Hi ha moltes formes, però us donem dues possibilitats: Podeu anar a veure a la veïna i demanar d'escalfar les crispetes al seu microones. Però en aquest cas hauríeu de fer servir la frase: "Hola, sóc idiota i he comprat crispetes per microones tot i que no tinc microones. Ja ja ja!" I la veïna és possible que us digui. "Sí, ets idiota".
Una altra opció és la de colar-nos en les oficines més properes que trobem.
Com? Què diu aquest ara? A veure, a veure, no ens exaltem. Tothom sap que a les oficines de ciutat hi ha cuines petitetes perquè els empleats, de forma esclavista i denigrant, puguin menjar sense haver de sortir de l'empresa (i així fer més feina, oh, sí, si us plau) i aquestes estan equipades amb microones. Així doncs, és cuestió de burlar la seguretat de qualsevol empresa, entrar a l'estil Misión Imposible i fer servir el microones.******
Quant de temps han d'estar fent-se? No petiu per això perquè les crispetes de microones tenen una peculiaritat: Les ha dissenyat el mateix malparit que ha dissenyat el plàstic dels CDs i els Abrefácil dels briks de llet. Un cop estan fetes, sempre es produeix una situació que sembla impossible: La meitat surten cremades i l'altra meitat no s'han fet.
Després de que ja faci olor a socarrim, les treieu del microones, us cremeu amb la part que diu "Ojo, el calor del vapor le puede quemar", li afegiu sal, directament sense treure-les de la bossa - paqué?- i au, a menjar.
Bon profit, inútil!
Amb què podem acompanyar el plat: Amb un bon got de KH7 o bé una gerra de tequila, sense gel si us plau.
* Sempre, a tot arreu, cal afegir un xic de sal. En anglès, a aquesta mesura internacional se li diu "a boy of salt"
** Tal i com deia el Beackman en el famós programa "El món de'n Beackman". No feu servir cap substitutiu. Paraula que es posa de moda cada x temps com canícula o cohetani.
*** Si un Aparell reproductor de DVD li diem simplement DVD, un microones és un Aparell reproductor de microones. Tu poses les microones i sonen un cop estan adins. I per la pantalla veus imatges. El vostre no ho fa? El meu sí.
**** Paqué? Si puc fer Crtl+P?
***** Veieu quina utilització dels pronoms febles per part de l'autor? Excelent.
****** Si algú ho fa també mereix la resposta: Si, ets idiota.
Consell de la setmana: És un bon moment per invertir en I+D+i, en empreses de capital anglés, tenint en comte que Alemanya passa per una crisi econòmica i França atravessa una vaga general, sobretot si ets Sagitari.
2 comentaris:
Comentari estrictament per l'autor. No llegiu els altres. Avisa'm abans, que tinc mes temps lliure per fer dibujus.
Jo des d'aquí voldria reivindicar títols encara més mítics com:
- "El diablo metió la mano", o
- "Juerga de solteros"
i en particular, i ja que l'autor d'aquella enyorada secció sembla disposar de temps lliure, "otra de palomitas".
I expressar una discrepància respecte al consell de la setmana: jo crec que Alemanya sortirà aviat de la crisi, cosa que provocarà un increment dels tipus d'interès per frenar la inflació. Això -evidentment- suposarà un fre a la compra de pisos a Espanya i, de rebot, frenarà tota l'economia espanyola, cosa que suposarà un augment de l'atur i per tant ens fotran a tots al carrer. Per tant el meu consell és que invertiu en capital ki-swahili i estalvieu el que quedi... (ah! i veneu-vos els pisos ara que encara valen pasta!). Però tot això no val pels Sagitari.
I una altra cosa: què se n'ha fet del Concurs? Vull la meva revenja de l'Àlex!!!!
Publica un comentari a l'entrada