Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Loft. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Loft. Mostrar tots els missatges
08 de març, 2007
27 de febrer, 2007
19 de febrer, 2007
19 de desembre, 2006
Loft Especial (4) per Joan Santaló i Peix
11 de desembre, 2006
04 de desembre, 2006
27 de novembre, 2006
24 de novembre, 2006
Loft. Camí a la segona temporada. Entrevista. Per Peix i Joan Santaló

Hola amics lectors. El prestigiós diari “La Gazetta dello Sport” publicava aquesta setmana un extens reportatge sobre una tira còmica que s’ha convertit en tot un fenòmen de masses en tan sols una temporada. Estem parlant, evidentment, de la fantàstica “Loft”. Per parlar-nos d’ella i avançar-nos alguna cosa de la propera temporada, tenim avui als autors de la mateixa: Peix i Joan Santaló. Benvinguts.
Peix: Hola
Entrevistadora: Què se sent amb tan d’exit?
Peix: T’agrada el meu gos?
E: Eh? Sí, és molt maco. Un pél quiet, no?
Peix: Està mort.
E: Vaja…Com deia, què se sent amb tan d’èxit, Peix?
Peix: Quan un està preparat per l’èxit, perquè sap que l’èxit arribarà, no hi ha problema. És una cuestió de tenir talent, ser genial i únic al món, i sobretot, que no se’t pugi l’ego pels núvols.
E: Clar. Però anem als inicis: Com se’t va acudir la idea de la tira còmica, Joan?
Joan: A mi em parles de vosté.
E: Clar, perdoni’m. Com deia, com se li va acudir la idea de la tira còmica, senyor Santaló?
Joan: Quina tira?
Peix: A tu et sembla normal les preguntes que ens fas ?
E : Perdoni’m ?
Peix: A mi no em parlis de vosté, eh?
E: Com?
Joan: Eh, eh, para el carro, quina tira?
E: El “Loft”, senyor Santaló. Comentàvem quin va ser l’origen de la idea.
Joan: Ho vaig plagiar. No és meva la tira. De fet jo no sóc el guionista.
E: No m’ho puc creure… I qui és el guionista, llavors?
Joan: Bé, de fet, ho sóc jo.
Peix : M’estic pixant
Joan : Jo també tinc pipi
E: Si em de fer un recés, cap problema, jo…
Peix: No, no, feu, feu…
Joan: Espera, vinc amb tu.
Peix: No cal, home, ja pixo jo pels dos.
Joan: Gràcies, carinyu
El senyor Gàndara abandona la sala
E : Bé, em deia que sí és el guionista però que la idea no és seva.
Joan: Miri, no ho se, la veritat. Però tampoc té molta importancia, no? Ara mateix jo escric les tires i punto.
E: I d’on treu la inspiració? Ho dic perquè el diari “The Times” elogiava la seva habilitat per introduir problemes de la cuotidianitat dels joves dins les seves tires de forma humorística i irònica.
Joan: Què?
El senyor Gàndara torna a la sala
Peix: Ja he tornat.
Joan: Ja has pixat per mi?
Peix: Òstia, se m’ha passat. Ara torno.
El senyor Gàndara abandona la sala
E: Deia que “The Times”…
Joan: Tu saps quantes ganes tinc de deixar aquest cony de feina, tia ? Estic ja fart de tot plegat. De debó, odio aquest mundillo.
E :Vaja, no m’esperava aquesta resposta. Una forta crítica al món dels còmics.
Joan: Còmics? Quins cómics? Jo et parlava de tele, tia.
E : Com ?
El senyor Gàndara torna a la sala
Peix: Ja sóc aquí.
E: Gràcies a Déu. A veure Peix, què ens pots dir del teu dibuix ? Seguiràs amb aquesta línia de l’estil clàssic de còmics d’humor o farem un gir més realista, o potser introduiràs alguna tècnica més innovadora?
Peix: M’agrada molt que em facis aquesta pregunta.
E:I bé?
Peix: Ah, clar, vols una resposta.
E: Sí.
Peix: Doncs jo te la dono. Per aquesta segona temporada aplicaré una tècnica nova. Crec que farà una revolució al meu estil de dibuix.
E: Sí, quina, Peix?
Peix: Faré servir les mans.
Joan: Escolta, maca, i a mi no em preguntes res més?
E: És que em fa una mica de por…
Joan: Vinga, no et tallis, cachonda.
E: Bé… doncs, ens podria avançar alguna trama de la segona temporada?
Joan: No
E: Gràcies,
Joan: Va, dona, sí, t’avançaré alguna cosa. Espera un moment que ho pregunto, eh?
E: Què ho pregunta? A qui ho ha de preguntar? El guió el fa ell, no, Peix?
Peix: El gos té gana
E: Però si està mort.
Peix: Aquesta és una apreciació molt particular, no creus ?
Joan: Morris!! Morris!! Desperta, Morris! Escolta, tio, que aquesta noia vol que li avancem algo de la segona temporada del “Loft.”
E: Amb qui parla?
Peix: Amb el Morris
E: Però si no hi ha ningú més.
Peix: El Morris és invisible
E: Clar…
Peix: Només el podem veure el Joan i jo. Vol veure com el Rudolph li dona la poteta?
E: Si us plau, és un gos mort…
Peix: Rudolph, dona-li la poteta, vinga!
Joan: El Morris diu que a la segona temporada morirà un personatge.
E: Que fort! Quina primícia més bona. I seria molt demanar que ens digués qui? O almenys saber si és un protagonista o un secundari o …
Joan: Moriran tots.
Peix: Això no m’ho havies dit.
Joan: És que no ho sabia. M’ho ha dit el Morris.
E: Bé, em sembla que seria millor anar acabant…
Joan: Escolta, maca, abans de marxar, no tindràs pas una cullera?
E: Com?
Peix: Salta, Rudolph, salta. És mono, eh?
E: Molt.Bé, amics, fins aquí l’entrevista d’avui. Sens dubte, dos genis de l’humor.
Joan: Calla, puta!
E: Gràcies. Com deia, dos genis de l’humor. Ha sigut un plaer.
Peix: Igualment
E. Gràcies.
Morris: De res.
21 de novembre, 2006
13 de novembre, 2006
07 de novembre, 2006
29 d’octubre, 2006
23 d’octubre, 2006
18 de setembre, 2006
05 de setembre, 2006
28 de juliol, 2006
23 de juliol, 2006
12 de juliol, 2006
Loft Especial (3) per Joan Santaló i Peix
05 de juliol, 2006
13 de juny, 2006
Loft Especial (2) per Joan Santaló i Peix
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

















