Cròniques Pardianas (1) per Jordi Pardo

Diumenge 19:
Fòrum de l'aigua. Durant els darrers dies s'ha dut a terme el fòrum mundial de l'aigua. Conclusions: 1) oblidem-nos del petroli, les properes guerres seran per la gestió de l'aigua. 2) l'aigua, que havia estat patrimoni dels Estats i companyies públiques com a servei bàsic, cada cop més està passant a mans de les multinacionals, que hi veuen un mercat segur (potser algun dia deixarem el petroli, però l'aigua hi serà sempre!) i en augment (la demanda és cada cop més gran, i l'oferta es va reduint). I 3) (entre moltes d'altres) Catalunya està entre les regions líders en consum d'aigua embotellada, en un país on l'aigua de l'aixeta costa 300 cops menys que l'aigua embotellada.

Dissabte 18:
França, revoltada pel contracte de nova feina. Espanya, revoltada pel botellón. Un diari anglès portava avui aquesta informació. No deixa de tenir la seva gràcia que mentre els francesos ocupaven la Sorbona (esnif, com el maig del 68) en un acte simbòlic que no té preu per lluitar per les seves condicions laborals, a Barcelona es lia un pollastre de ca l'ample per poder emborratxar-nos pel carrer. Demagògia? Sí. Però dóna per pensar, no? Post-data: A mi ningú em va convidar al botellón.

Divendres 17:
Sents el costat fosc?. Segons un estudi de la NASA, només un 4 % de l'univers està format per matèria ordinària, allò que ens van dir que eren àtoms a l'escola, que són com caniques molt petites, petites, que donen voltes i voltes, i que es veu que formen tot el que veiem. Tot? Bé, a escala planetària potser sí, però a escala universal (d'univers), un 74% de l'univers el forma una "misteriosa energia fosca", i el 22% restant el que anomenaven "matèria fosca", que fins ara no es coneixia. Els mestres Jedis tenen molta, molta feina a fer...

Dijous 16:
Ajuda humanitària malbaratada: Després de donar milions i milions de dolars, la gestió governamental va despilfarrar les ajudes per assistir les víctimes de l'huracà. Milers de dòlars es van gastar en contractes posteriors a l'arribada dels huracans, que no van servir per a res. Un exemple: es van gastar 3 milions de dòlars per 4000 llits que no es van fer servir. Parlem d'una república bananera? Sí: estem parlant de les inversions governamentals dels EUA després de l'huracà Katrina. D'això se li'n diu donar exemple.



Dimecres 15:
Tanca Blockbuster. Després d'anys de gaudir d'un video-club que integrava la venda de crispetes, gominoles i artilugis culinaris per inútils que no saben fer sopar, ens tanca aquesta mítica cadena. En general, estic en contra de les multinacionals, però n'hi ha algunes que els hi agafes "carinyu", allò que les tens tant a la vora que sembla que no puguis viure sense elles. Parafrasejant al mític Humphrey Bogart: "sempre ens quedarà l'e-mule"

Dimarts 14:
Atac a la presó de Jericó. A part de la prepotent actuació militaro-feixista de l'estat d'Israel (el Sharon estarà en coma, però els seus deixebles saben el que fan), l'atac ens ha deixat una estampa d'homes en calçotets sortint de la pressió que si no fos per què és un acte feixista donaria per fer-ne acudits des d'ara fins que acabi la setmana que ve. Per cert, gran actuació de les democràcies occidentals en l'afer: l'exercit britànic i americà van abandonar casualment la vigilància de la presó 5 minuts abans de l'atac. Pels ingenus, tampoc van tornar quan van veure el percal que havien muntat els seus amics.

Dilluns 13:
Un nou forat al metro. Afortunadament, no hi havia edificis per ensorrar. Responsable de l'obra: GISA. Solvència contrastada? Sí. Efectivament, són els mateixos que van ensorrar el Carmel. Si tenen experiència, per què canviar-los, no? Algú s'haurà sorprès?