Cuina per inútils (2) per Joan Santaló

Cuantes vegades arribem a casa sense cap ganes de cuinar? Cada dia, evidentment. Doncs si ja esteu cansats de menjar-vos les boles de pols que s’acumulen al menjador, avui us proposem el plat ideal, fácil i equilibrat per aquelles nits de mandra culinària.

EL BOCATA DE FUET

Ingredients: Una barra de pa de cuart. Pels que no heu anat en la puta vida a comprar el pa (la majoria) us faig cinc cèntims: Les barres de pa (abans que les fleques es convertissin en un Surtido Cuétara de la varietat: pans amb pipes, amb mongetes, de Viena, de Calatayud o pans de bledes confitades amb mermelada de maracuyà) poden ser, a grans trets, de cuart o de mig. Un cuart de què? Un cuart de pa. I punt.

Un tomàquet madur. Madur vol dir que es pot fer servir per sucar-lo. Un tomàquet de color verd no està madur; excepte si és verd fong, que està per anar a l’asil.

Oli i sal: Aquests ingredients ja sortien al primer episodi, o sigui que busqueu el mes de juliol i tal (òstia, no hem fet res en tot l’agost, ni un putu post) i llegiu-vos el primer Cuina per Inútils.

Pos vinga, que comencem!

Agafem la barra de pa i la tallem amb un ganivet de serra (que sigui de serra no vol dir que sigui elèctric ni que faci ngen ngen ngenhh) amb molta cura i perpendicularment.
Ara ens quedaran dues llesques de pa tamany barra. No t'ha quedat així? Llavors ho has fet malament, inútil!
Ara toca tallar el tomàquet per la meitat amb el mateix ganivet o amb un altre si voleu, però la cuestió és no embrutar massa, que després fa pal fregar els plats.
Agafeu el tomàquet i l’unteu pel pa de forma que quedi tot ben sucadet. Hi afegiu un xic de sal i després un rajolinet d’oli.*

Ara agafeu el fuet i… Un moment ! No he posat el fuet a la llista d’ingredients. Qué cagada! Bé, doncs ara cal que aneu a comprar fuet. Si és molt tard i està tot tancat (i el paki no té fuet) teniu dues opcions:

a) Me como el bocata igual: Sense fuet, tan sols pan con pan, comida de tontos. Però si heu de llegir una recepta per fer-vos un entrepà és que sou tontos, sens dubte.
b) M’espero a demà, que ja el compraré: Això implica deixar el pa amb tomàquet podrint-se de fàstic a la cuina, i demà serà genial menjar-se’l.

Si hem aconseguit el fuet, ve el moment de la veritat: Tallar-lo.
És racomenable pelar-lo tot abans de començar: O sigui, que allò que envolta el fuet i que els més degenerats faran servir com a condons, es pot treure perfectament fent-li una incisió i estirant la pell amb molt de comte de no reventar el fuet per la meitat.
Ara agafeu un ganivet i aneu tallant porcions petitetes de fuet (no és plan de menjar tacos del cagar, que costi i diguis “mmm, m’encanta el fuet, és tan, no se, embutit…”

Ara poseu els taquets de fuet damunt de una de les llesques de pa. Hi poseu l’altra llesca al damunt, i au, ja està. Fàcil, no?

Una suggerència : El bocata de fuet és un aliment fácil de transportar (com a mínim més fácil que una paella a la marinera o una founde de formatge) i encara us ajudarà més embolicar-lo amb algun tipus especial de paper: paper de plata (també conegut com paper Albal), paper de cuina o les pàgines sèpia de La Vanguardia (de fet, les fan per això).

Amb què acompanyem el bocata? Una cerveseta ben fresqueta o un got de disolvent és el més idoni.

Que aprofiti inútil.

Consell ràpid del dia: No fiqueu els dits dintre de la torradora, perquè quan salti us endureu un bon esglai.


* Com no, les mesures “un xic” i “un rajolinet” són totalment subjectives i això pot fer que ens equivoquem, però la cuina no és una ciència exacte. De fet no és ni una ciència**
** Només és una ciència si ets Ferran Adrià i et dediques a fer escuma de bocata de fuet.