Relats (10) "Interruptus" per Peix

Com unes ungles lliscant per la pissarra, aquell so altera els meus nervis, abatuts de tant patir i somiar, inacabats i incompetents. Avui és la gegantina prosa de “Liliana llorando”, ahir eren els bells moments de “Tabaquería”, o era abans d’ahir, ara ja no ho sé, la setmana passada podien ser els articles de “El Mundo Deportivo”, qui sap i, per cert, què més dóna? Però sempre és la teva veu, amable i enganxosa, com les pastilles que s’empassen a pèl, que em tortura i em retreu, que aplica teràpies i diagnosi alhora.

Tu t’entossudeixes en que adquireixi no se què, que està molt bé, que és molt econòmic i bla, bla, bla, jo no reacciono, estic amb Liliana i el seu dolor, la seva pèrdua futura, les llàgrimes de Cortàzar i la pàgina 46. De sobte tot es torna confús, tu insisteixes com un gat amb el menjar, jo m’ho prenc com una broma de mal gust, ara és la tarifa plana i la puta portabilitat, les tres primeres quotes gratuïtes, i, ves per on, cada setmana un partit de franc. Jo esclato, la Liliana espera, el Julio s’impacienta, els fonaments tremolen, no s’ho pot perdre, no vull fer perdre-li el temps senyoreta, però si és fantàstic, en dues setmanes tot estarà canviat, correu electrònic d’una giga i un espai virtual per a la web, que no! Escolti, crit, vagis a la puta merda, jo no he estat grollera, grollera? Serà imbècil. La teva veu ja no és suau i suggeridora (ara és Kurtz?), imposes, reclames, jo m’en ric, la pàgina 46 espera, sospir, jo només sóc una noia que es guanya la vida, no m’expliqui la seva vida, no vull que em truquin més, és vostè un pocavergonya i bla, bla, bla.

Em sento bé quan escolto el tut-tut-tut, retorno a la butaca, allà està el paquet de cigarretes, el llum que em va regalar en Tínes, i la Liliana.