Ahir vaig anar a buscar una peli, i vaig agafar una que em vaig quedar amb ganes de veure al cine: CHARLIE Y LA FÁBRICA DE CHOCOLATE.
La peli es una faula infantil que el que et ve a dir en el fons es que s'ha de ser bona persona i que maco es viure en familia. Coneixent l'argument, la gràcia hauria d'estar en com expliques aquesta historia de forma amena i divertida. El conte explica la peripecia d'un nen que viu fascinat per la fabrica de xocolata Wonka. Empresa creada per Willie Wonka, a qui ningú ha vist el pel en anys. Un bon dia el sr. Wonka anuncia que entre les seves xocolatines hi ha 5 bitllets daurats, i qui els trobi podrà visitar la fàbrixa Wonka. Els 4 primers bitllets els troben nens despiatats, grassos i rics, i el cinquè, obviament, el troba el protagonista, un nen pobre i esprimatxat. (Que curiós oi?).
Durant la visita ens presenten a un Willie Wonka, que es una caricatura de Michael Jackson. Un paio que viu aïllat entre marionetes i nans (genials, els Wonka Lonkas son el mes destacable de la peli); que no li agrada que el toquin, que odia al seu pare que el va maltractar de petit, i que ho fa tot pels nens. Amb aquesta cara blanca i les seves excentricitats... si no es Michael Jackson, baixi Odín i ho vegi.
Mentre visiten la fabrica, els 4 nens dolents pateixen "accidents" pel fet de ser dolents (arcades) i el nen bo guanya el premi final. Això han estat una hora i quart de peli en que t'han estat ensenyant un mon de nans i xocolata i on no passa res que fagi avançar la pelicula.
Evidentment, tot passa en els ultims 10 minuts. El premi es que el nen es quedarà amb la fàbrica, però com ha de deixar la familia diu que no. El sr. wonka s'estranya, el nen li ensenya que maco es viure en familia, entre rates i menjant cada dia aigua amb cols, i el sr. Wonka es queda a viure amb ells i entre els 2 porten la fàbrica. Ende i Koniek.
Si tot això no ho haguès fet en Tim Burton, la música no fós de Danny Elfman, i el sr. Wonka no fós Johnny Depp; diriem que es un trunyot de la mida d'en Kinkon despres d'una borratxera. Pero com que la música esta molt be, els decorats i el mon creat es visualment molt atractiu, i com que el sr. depp fa una molt bona interpretació... direm que es un cagalló que es deixa veure.
3 comentaris:
Déu n'hi do, la crítica feroz. Jo no he tingut la sort (dubtosa, a jutjar per l'article) de veure el flim (per dir-li d'alguna manera) però sí vaig veure l'anterior versió, en la que es basa aquesta i que, com acostuma a passar, (vease el planeta de los simios... Ui, si també és de Tim!!) li treuen les millors parts, les omplen d'efectes, li treuen diàlegs interessants i pum! Ja tenim la versió actual, la que per molts serà la "bona".
Em va agradar molt el final d'aquella peli, fins al punt que tot i haver-la vist només una vegada, quan devia tenir 10 anys o menys, encara me'n recordo perfectament. De la resta de la peli, el poc que recordo és bastant similar al que ha descrit l'Alex: els nens desapareixent cap a una mort certa (menys al final, que el senyor Wonka diu que tots ells han tornat a casa seva en perfecte estat de salut) i els oompa-lumpas que cada vegada que desapareixia un nen, cantaven una cançó de la que encara ara recordo la lletra.
En fi, m'encantaria revelar-vos el final d'aquella peli per que a mi em va semblar que tenia nivell i feia que pensar, però no voldria xafar-li la guitarra a ningú. Només per preguntar: estava relacionat amb un carmel?
Si el tema de la relacio amb un carmel, va per que tot es derrumba i la culpa la te en Clos, em temo que no...
No, més aviat per un caramelu de debò, dels que és xupen que estan fets de sucre, que ténen diversos gustos i provoquen càries, que al principi de la història el tal Wonka regala a cadascun dels nens (sempre segons la versió clàssica)
Publica un comentari a l'entrada