Converses espontànies #3, per Joan i Noel (però sobretot per Joan)

-Ei, què tal?
-Molt bé! Com t'ha anat el dia?
-Pues mira, així, així... pichi, pichi... ja se sap... ahora ésto y luego aquello... txepi, txepi... coses així...
-Caram! No del tot bé, no?
-Podriem dir-ho, sí.
-Jo tinc la solució als teus problemes!
-Ah si? Haig de tenir por?
-Probablement! Perquè quan estàs decaigut, i tens preocupacions, i la vida no sembla que doni més de si només has de dir: Sácate la chuuurra! (Comença a ballar. Una extranya música se sent de tot arreu en general i de cap en concret) Sácate la chuuurra! Es la solución! Sácate la chuuurra! Verás que sensación! Sácate la chuuurra! Siempre es muy molón!

(El cantant s'abalança sobre l'altre, que estava tranquil.lament assegut a la cadira de l'ordinador i tracta de descordar-li els pantalons. L'altre es resisteix, però el primer insisteix, sense deixar de cantar)

-Sácate la chuuurra! Será inolvidable! Sácate la chuuurra! Y tambien inolvidable! Sácate la chuuurra! La rima es compatible!

(El pobre xaval aconsegueix escapar de la cadira, mentre l'altre es marca un solo, sense deixar de ballar. Per tota la casa, els quadros penjats oscilen al ritme de la música. Les fotos, els mobles, les persones que surten per la tele, van fent coreografies i coros. Si no fos tan absurd faria una por que t'hi cagues)

-Sácate la chuuurra! Ya verás, molará mazo! Sácate la chuuurra! Anímate, con desparpajo! Sácate la chuuurra! Y despues mira abajo!

(Ja està... El que fugia es troba en un carreró sense sortida. Pren la precaució de posar el cul contra la paret i es gira per veure com es desenvolupa el crescendo final, l'altre boig s'acosta, i es va descordant els botons del pantaló)

-Sácate la churra, sácate la churra, sácate la chuuuurraaaa!! O la saco yo!!

(La cámara es situa entre les cames del boig cantant. L'altre, el perseguit fot un crit angoixat i algú tanca una porta)