La Universal va estar allà (1) “ El macrobotellón de Barcelona” per Peix

Si senyors! La Universal enceta, per enèsima vegada, una nova secció. Llarga vida (je, je) per a aquesta. "La Universal va estar allà" intenta ser un anàlisi rigorós i professional de les coses que realment afecten a la ciutadania. Però deixem-nos de formalitats i comencem ja (que segur que heu d'estar ansiosos) amb el tema d'aquesta setmana: "La Macroampollada de Barcelona"

Ens vam traslladar allà la mateixa nit dels fets. Càmara i bloc de notes en mà, no ens vam acoquinar davant les amenaces dels cossos policials de la ciutat i vam arribar a la Rambla del Raval perquè els nostres lectors sàpiguen la veritat i només que la veritat. Però abans, estimat "universalero", hem de donar uns quants detalls de la moguda: es va convocar, el divendres 17 de març a la nit, una macroampollada en diverses ciutats de l'estat espanyol com a contestació a les normatives de civisme que s'han aprovat en alguns ajuntaments. Els telèfons mòbils i les adreces de missatgeria electrònica treien fum dos setmanes abans del dia "D". El ja famós "pásalo" se les prometia glorioses en una nit etílica i reivindicativa. Uns agents anònims, això ha despistat i molt l'opinió pública, sortits del no res, van escalfar els ànims de l'últim divendres de l'hivern del 2006. Els objectius eren: queixar-se de la poca permissivitat de l'administració local davant de les ampollades populars, dels preus de les begudes dels espais privats d'ús públic (altrament anomenats bars, discoteques, pubs, establiments...), i, que no s'enganyi ningú, beure fins veure els antiabalots per duplicat.


Els protagonistes van voler anar al botellón però es van fer la picha un lio amb els carrers del Raval i van acabar fent-lo al Paral·lel

En honor a la veritat, hem de dir que mentre la Rambla del Raval estava pressa per la policia local (calculem uns dos-cents agents), TOTES les places del centre històric de la ciutat comtal estaven plenes de joves (i no tan joves, parafrasejant al nostre estimat alcalde) bevent alegrement. Davant d'aquesta situació, la policia va adoptar una estranya i inexplicable estratègia: defensar a capa i espassa la mítica Rambla del Raval, icona de la Barcelona modernaca, tan apreciada pel sr. Clos. Mentre uns s'emborratxaven ben a gust, altres gaudien de l'espectacle que donaven els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana al centre del barri xino. Però els policies s'avorrien i per passar l'estona van començar actuar de manera que allò semblava més una manifestació de l'Ulster que una reunió de alcohòlics anònims. Càrregues i escopetes, d'aquelles de boles que fan un mal que t'hi cagues, van començar a sembrar el pànic. I clar, es va liar la de Sant Quintí. El resultat, ja es van esforçar els diaris a posar-lo en primera plana a l'endemà, contenidors en flames, detinguts, ferits, destrosses urbanes: lamentable.

Algunes ciutats del sud, bastant més acostumades a tractar això del botellón, van utilitzar mètodes més aplaudits i lloables que els de l'ajuntament de Barcelona, que per molt que diguin, s'ho van prendre com una qüestió personal. I la resta ja ho sabeu, articles d'opinió de progres modernillos que ens il·lustren amb les seves teories sobre la decadència de la joventut i bla, bla, bla... Que si mira França, allò si que és consciència política, allò si que és digne. Molt parlar, però en l'època de les grans retallades laborals que han provocat la precarietat laboral de la joventut, tots ells tenien edat per sortir al carrer i queixar-se, com ara fan els francesos, i tu els vas veure?

Res, nois, joventut en general, si voleu la benedicció de la progresia espanyola, ja sabeu el que heu de fer: mireu a França, ells si que saben el que es fan. Però de moment, aquí, a l'estat espanyol, els preus de l'habitatge són aberrants, els sous irrisoris, les feines precàries i l'esperança una utopia. I els preus de la birra? Subiendo, gracias.