Cròniques Pardianes (3) per Jordi Pardo

Dilluns 28: Desforestació global.
Xina cada cop produeix més materials de fusta. I això està generant un impacte important al seu entorn. El bosc tropical humit d'Indonèsia està retrocedint de forma perillosa. En quatre anys haurà desaparegut, segons càlculs del Banc Mundial. Què dolents són els xinesos? Doncs no. Xina l'únic que fa és atendre les demandes de fusta dels EUA i Europa. Podem fer alguna cosa per no haver de viure en un desert d'aquí a vint anys?

Dimarts 29: Detinguda l'alcaldessa de Marbella per corrupció.
La veritat, posats a ser corruptes, prefereixo el senyor Gil. Com a mínim feia riure. Posats a veure la cara seriosa de l'assumpte, no deixa de sorprendre (agradablement, tot s'ha de dir!) que la justícia hagi pogut fer alguna cosa després de tants anys de veure la corrupció passant per Marbella. Ara sembla que va de mà dura: ja veurem com acaba tot plegat!

Dimecres 30: Aprovat l'Estatut.
Per fi! Al·leluia! Ja han aprovat l'Estatut a les Corts! Fantàstic! Potser algun lector estarà astorat davant aquestes mostres d'entusiasme. Que si estic a favor de l'Estatut? No, estic a favor de deixar de parlar de l'Estatut i parlar de coses serioses. Aquest Estatut millora el que tenim, però la veritat, no és per tirar coets. Ni molt menys per causar el merder que ha provocat el PP. Així que el millor que pot passar és que l'aprovin i, sobretot, que en deixin de parlar d'una punyetera vegada.

Dijous 31: Festival Iberoamericà de Teatre a Bogotà.
El festival de teatre de Bogotà reuneix a 3.000 artistes en l'edició del X Festival Iberoamericà de Teatre. Més de 142 companyies de 45 països participen en aquesta trobada bianual. I a qui coi li importa, això? Suposo que només a aquelles persones que puguin pensar que a Colòmbia hi ha alguna cosa més que narcos i guerra. Bogotà és una ciutat que s'ha impulsat enormement en els darrers cinc anys, i festivals com aquests demostren que mica en mica la seva vida es pot anar normalitzant.

Divendres 1: Manifestació a Euskadi.
Desenes de milers de persones van sortir de manifestació a Bilbao. El seu lema: "És temps de solucions. Euskal Herria. Decisió. Acord". Aquesta manifestació, organitzada per l'entorn abertzale, pretenia seguir avançant en el procés de pau. Era clarament no violenta, i manifestava el dret a manifestar-se i fer sentir la seva veu a un conjunt de ciutadans bascos. Alguns, però, sembla ser que no els va agradar aquesta manifestació. Deuen ser els que no els agrada que, en general, el poble faci sentir la seva veu.

Dissabte 2: Catalunya, meca del porno.
La setmana que ve es celebra a Manresa la primera edició del Saló del Sexe en Català, amb la intenció de normalitzar el sector. La notícia en sí és un filó. Primer, m'assabento que el 80% del porno que es fa a Espanya es fa a Catalunya. Segon, una empresa de Poblenou, especialitzada en subministrar material pornogràfic té una base de dades amb més de 200.000 clients. Tercer: tota aquesta moguda al costat de casa, i jo no me n'havia enterat? Clar que posats a preguntar-me, m'agradaria saber si els de normalització lingüística aprofitaran per fer la campanya "I per començar, folla en català!".

Diumenge 3: 20.000 maletes perdudes a Barajas.
Doncs sí. És indignant. No hi ha dret. Això de la terminal quatre és una merda. Perdre 20.000 maletes és un escàndol. Us podeu imaginar quan ocupen 20.000 maletes? Podríem omplir el camp del Barça amb 20.000 maletes! Que si jo perdo les claus de casa, mira, pot passar. Però perdre 20.000 maletes és com perdre la virginitat i no saber amb qui. En definitiva, un escàndol. Que a tu t'és igual? Doncs a mi no: una de les 20.000 era la meva!