"Cuina per a Inutils" (1) per Joan Santalo

Primer de tot, cal saber quina habitació és la cuina. No la confongueu amb el lavabo o el dormitori: penseu que cap dels dos cuartos té campana. Podem tenir fogons i forn instalats al lavabo o al dormitori? Perquè no? Total, si has de viure en un pis de 10 metres cuadrats, doncs no hi ha més remei. Això sí, la campana només està a la cuina.

Un cop la tenim identificada, entraríem a fer el plat d’avui:

LA TRUITA DE PATATES.

Ingredients per una persona (si hem dit que és per solters, doncs és per una persona i punto)

1 patata (una patata no és una d’aquelles coses onduladas o amb gust a jamon o a Taco latino o una cosa d’aquestes sino un aliment semblant a una fruita i emparentat amb la verdura)
2 ous (faríem moltes bromes amb aquests ingredients que tampoc venen al cas)
oli d’oliva o de girasol (de motor no seria el més aconsellable)
sal
1 paella (necessària i sempre marginada per no ser un aliment, que injusta és la vida dels estris de cuina)

Atenció, companys que comencem a fer-la!
Primer de tot, cal que pelem la patata. Els que hagueu fet la mili, ja sabeu de què va. La resta d’incompetents, necessiteu més ajuda: Utilitzeu un pelador (si sou uns inútils segur que no en teniu) o bé un ganivet i li treieu la cosa marró que l’envolta i que vulgarment anomanem pell.
Un cop no tingui pell la patata, cal tallar-la a trossets fins. Si feu tacos grans és molt més ràpida, però la truita s’ha de menjar, no és qüestió de fer-la servir per falcar les taules de casa. Així que dediqueu-li tres minuts més i feu els taquets finets.
Ara vindria a ser el moment de fregir-la. Els que tingueu els fogons al dormitori, procureu no cremar els llençols. Per fer-ho, agafarem una paella i li posarem oli generós (les mides en cuina sempre són totalment subjectives: un grapat, una miqueta, un xic, força oli...). Per comprobar si està calent, nomès cal que hi poseu un dit adins. Si fa molt de mal, vol dir que ja està llest. Amb el temps, ja trobareu sistemes millors però aquest és el més eficaç.Ara posaríem la patata talladeta adins de l’oli i baixarem una mica el foc perquè es faci a foc lent* i anem amb comte de treure-les del foc avans no estiguin torradetes.
Un cop tenim fet això, anem a batre els ous: Agafem un plat fondo i una forquilla. Li fem un forat a l’ou endinyant-li una òstia amb la forquilla. Molt important que aquesta operació sigui suau per no destrossar l’ou. Si això passa, no petiu. Les gallines són uns animals preparats per pondre força ous. En podeu comprar més. Ara aboqueu els ous en el plat i es bat amb la forquilla fins que l’estat normal de moc que té un nou passi a vòmit ataronjat.
Ara afegim les patates al plat on tenim els ous batuts. Agafem la paella (no la que té oli abundant si no una de nova) i li posem un xic d’oli. Un xic, ni més ni menys. Quan l’oli estigui calent (si sou idiotes, repetiu el sistema d’avans), hi tirem els ous batuts i les patates fregidetes.
Ho deixem al foc uns dos minutets i llavors procedim a la part més complicada: Donar-li la volta a la truita: Es tracta d’agafar un plat i posar-lo damunt de la paella amb la mà dreta al damunt mentre amb l’esquerra agafem el mànec de la paella i li donem la volta. Llavors tornem a dipositar la truita a la paella per la part que no està feta. I hop!
Ara agafem un drap, recollim el plat del terra, escombrem, freguem, i tornem a començar.

La segona vegada segur que surt millor. Insistiu fins que el tema de la volta us surti i llavors ja estaríem.

Amb que acompanyem la truita? Un bon Rioja del 95 o una bona llauna de Fanta de Taronja és el que més li enganxa.

Un cop tot servit, ja ho tenim! Bon profit, inútil!

Consell ràpid del dia: Netejeu la cuina sempre que hagueu acabat. Les formigues no es consideren animals de companyia

* A foc lent: Primer dels conceptes culinaris que no tenen cap sentit. Vol dir que posem el foc baix. Perquè se li en diu lent? Oi que no posem la tele a volum lent?