29 d’octubre, 2005

Otra de Palomitas (4) per Alex

Fa un mes, més o menys, em vaig acabar un llibre i avui m'he decidit a veure la peli que David Lynch va fer sobre ell. Es tracta de DUNE.
La veurem de dues maneres; com a adaptació del llibre i com a película en si.

Com a adaptació del llibre es bastant churro. Després d'aquest titular digne de "Ragazza" passo a explicar-me. La novela no te massa acció entesa com a batalles i etcètera, es un llibre que et parla de polítiqueig, religió, i explota molt les relacions entre l'extens nombre de personatges. A la peli, les coses passen bastant per que si. Com a mostra un botó. A l'escena en que Paul i la seva mare es troben als Fremen al desert, al llibre triguen unes 40 planes a entendre's, acceptarse, aliarse i anar al campament Fremen. A la peli es troben directament al campament i la primera frase dels homes del desert als desconeguts es: "Hola, os aceptamos en la tribu" I en 10 segons et peles 40 planes de llibre. Quina adaptació senyors. I per no allargarme massa passarem a analitzar-la com a película independentment del llibre.

2 churros. Això es el que val com a peli. Vamos que si no t'has llegit el llibre no pots tenir pajolera idea del que passa, ja que com deiem tot passa com a les pelis porno; "Hola. A follar? A follar". No es que t'expliquin massa les coses. Però com no, David Lynch es recrea amb els somnis del protagonista i les seves visions de futur. Calen destacar 2 coses que sobresurten qualitativament:
Els efectes especials dignes de una seqüela de Ed Wood. Amb les seves naus amb disseny Lego i les seves protesis supurants. I l'actuació d'Sting. Quins collons! Això es actuar i no Robert de Niro. Quina cara de boig (que no canvia en tota la peli) Quins diàlegs (2). Vamos un luxe tenir-lo entre el repartiment.

Be, després d'allargar-me en una crítica força llarga li posarem nota: 3 churrus.
De debò; si no us heu llegit el llibre no us la mireu, i si ho heu fet, no us la mireu.